Titulars
  • Loading
Imprimeix

PLA D'ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Escrit per Ses Rotes Velles on 18 Desembre 2012.

 

ÍNDEX

1. Organització dels recursos humans i materials.

1.1.Els recursos humans.

1.1.1 Coordinador De L’equip De Suport

1.1.2 Horari per l´organització de l´equip de suport.

1.2.Recursos materials.

2. Mesures curriculars per a l´atenció a la diversitat.

2.1.Mesures ordinàries:la programació d´aula.

2.1.1 Orientacions per a l’elaboració de les programacions didàctiques o d’aula:

2.2.Mesures específiques per a l´atenció a la diversitat.

2.2.1.Les adaptacions dels elements curriculars.

2.2.2.Adaptacions d´accés al curriculum.

2.2.3.Flexibilització del període d´escolarització.

2.2.4.Reagrupaments de cursos per nivell.

 

3. Mesures metodològiques.

3.1.Tipologia dels suports.

 

4. Criteris i procediments per a l´atenció lingüística específica de

l´alumnat que se incorpora tardanament al sistema educatiu de les

Illes Balears,per tal de garantir l aprenentatge de les dues llengües que

hi són oficials i de l´ús del català com a llengua vehicular.

5. Criteris per realitzar les adaptacions curriculars apropiades,en el cas

d´alumnes que les requereixen.

 

5.1. Qui l´elabora?

5.2. Durada de l´adaptació curricular.

5.3. Referents a tenir en compte a l´hora d´elaborar les adaptacions

curriculars.

5.4. Procés a seguir a l’hora d’elaborar, aplicar i fer el seguiment de les

adaptacions curriculars:

5.5. Avaluació de l’alumnat amb adaptacions curriculars individuals

5.6. Registre de les adaptacions curriculars

5.7. Procés d’entrega de les demandes a l’equip de suport

 

6. Pla d’acolliment d’alumnat nou vingut.

7. Anexos

0. Tipus NESE

1- Demanda pel tutor/a

2- Informe individual de l’alumne/a amb necessitats específiques de suport

educatiu associades a DEA, IT o CP/H

3-DIAC

4- Adaptació curricular individualitzada

 

1 ORGANITZACIÓ DE RECURSOS HUMANS I MATERIALS

1.1 ELS RECURSOS HUMANS

El Decret 119/2002, de 27 de setembre (ROC) estableix al seu capítol IV la

composició i funcions de l'equip de suport. Així diu que formaran part de l’equip desuport el responsable de l’orientació educativa i psicopedagògica del centre, elsprofessors, tècnics i auxiliars de suport a l’alumnat amb necessitats educativesespecials, i tot el professorat que dediqui una important part del temps lectiu a tasques de suport. Actualment, a la nostra escola comptem, a part de les representants de l’EOEP (orientadora i assistència social), amb un mestre especialista en Audició i Llenguatge (AL),  un mestre especialista en pedagogia terapèutica (PT), una mestra d’atenció a la diversitat (AD) i dues mestres de suport d´infantil. Tots ells, es reuniran un hora a la setmana i en aquesta reunió participarà el/la cap d’estudis i el/la director/a, assumint-ne així les funcions de coordinació amb l’equip directiu.

En quant a les funcions que li son encomanades a l’equip de suport s’estableixen en tres àmbits diferents segons estiguin referides al professorat, a l’alumnat o al centre.

 

En relació al professorat:

a) Col.laborar en la planificació, l’elaboració, el seguiment i l’avaluació de

l’adaptació curricular individual de l’alumne amb necessitats educatives.

b) Assessorar i orientar en relació a estratègies organitzatives i metodològiques.

c) Orientar i facilitar la recerca i/o l’elaboració de materials curriculars adients per atendre la diversitat.

d) Assessorar i col.laborar en la relació amb les famílies

e) Col.laborar en la detecció i anàlisi de les necessitats educatives de l’alumnat f) Participar en l’avaluació i la promoció de l’alumnat amb nee.

 

En relació a l’alumnat:

g) Dins el marc de l’adaptació curricular individual, l’equip de suport intervindrà amb l’alumnat amb necessitats educatives específiques, tenint present que el treball amb aquests alumnes es desenvoluparà majoritàriament dins l’aula ordinària, de forma coordinada amb el professorat. Sols en aquells casos en què s’hagi justificat a l’adaptació curricular, es podran treballar fora de l’aula alguns continguts concrets i en períodes determinats de la jornada.

 

En relació al centre:

h) Elaborar un pla anual amb la proposta d’actuacions.

i) Coordinar-se amb l’equip directiu per planificar, seguir i avaluar la tasca

desenvolupada per l’equip de suport, com també coordinar-hi les actuacions del

professorat que treballa amb l’alumnat amb nee.

j) Orientar en relació a les pautes d’actuació família-centre.

k) Participar amb l’equip de cicle en l’organització i el desenvolupament d’activitats que facilitin l’adequació de l’oferta educativa a la diversitat de l’alumnat.

l) Coordinar la intervenció dels serveis externs en els centres educatius

La Resolució de la Conselleria d’Educació i Cultura que aprova les instruccions

per a l’organització i funcionament de les escoles cada curs escolar especifica un aspecte que es fonamental en quant a la planificació dels recursos humans de que disposa el centre per a la realització dels suport, ja que indica que s’organitzaran amb l’objectiu d’aconseguir el grau màxim d’eficiència i evitar interferències i duplicitats.

Aquest darrer punt juntament amb les característiques del nostre centre fan

que l’equip de suport de la nostra escola opti per distribuir als seus membres de

manera que es dediquim a un determinat curs.

Es tracta d’una mesura que afavoreix la normalització del context educatiu de

l’alumne amb nee, l’aprofitament del suport per la resta dels seus companys i facilita la concreció de temps de coordinació entre els mestres de suport i els tutors.

Esta distribució no es farà de manera equivalent per a totes les classes, sinó que es tindran en compte les necessitats de cada grup i l’aprofitament dels suports, es a dir, es prioritzarà l’atenció als grups on hi hagi major diversitat i aquells models de suport que afavoreixin la integració de l’alumnat amb nee dins el seu context.

Hem de tenir en compte que per a la realització d’aquesta tasca el centre disposa, a més de totes les hores lectives que els membres de l’equip dediquen al suport, totes aquelles hores de la resta de professorat del centre que es troben sense grup-classe.

 

1.1.1.COORDINADOR DE L’EQUIP DE SUPORT

 

Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col.legis públics d’educació primària, i dels col.legis públics d’educació infantil i primària.

 

Article 47. Designació del coordinador de l’equip de suport

1. L’equip de suport actuarà sota la direcció d’un coordinador, nomenat pel director del centre per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del cap d’estudis.

2. El coordinador de l’equip haurà de ser un professor que desenvolupi tasques de suport.

3. El coordinador de l’equip de suport cessarà en les seves funcions a l’acabament del seu mandat, o en cas de cessament decidit pel director a proposta motivada de l’equip, amb audiència de l’interessat.

 

Article 48. Funcions del coordinador de l’equip de suport

El coordinador de l’equip de suport assumirà les funcions següents:

a) Participar, com a responsable de l’equip, en l’elaboració i l’actualització del

projecte curricular d’etapa, i en la formulació de propostes a l’equip directiu i al

claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.

b) Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l’equip de suport per confeccionar les propostes que, elevades a la comissió de coordinació pedagògica,tenguin com a finalitat l’elaboració o l’actualització per part d’aquesta delprojecte curricular.

c) Convocar i presidir les reunions de l’equip de suport.

memòria de final de curs.

e) Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva competència, especialment les relatives a suport i reforç educatiu.           Al nostre centre aquest càrrec anirà rotant cada dos anys amb l’AL, PT i AD. d) Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i i que s’elabori la

Les actes de les reunions de l’equip de suport es guardaran fins que els alumnes de qi es parla finalitzin la educación primaria.

 

La Resolució de la Conselleria d’Educació i Cultura que aprova les instruccions

per a l’organització i funcionament de les escoles cada curs escolar especifica un aspecte que es fonamental en quant a la planificació dels recursos humans de que disposa el centre per a la realització dels suport, ja que indica que s’organitzaran amb l’objectiu d’aconseguir el grau màxim d’eficiència i evitar interferències i duplicitats.

Aquest darrer punt juntament amb les característiques del nostre centre fan

que l’equip de suport de la nostra escola opti per distribuir als seus membres de

manera que es dediquim a un determinat curs.

Es tracta d’una mesura que afavoreix la normalització del context educatiu de

l’alumne amb nee, l’aprofitament del suport per la resta dels seus companys i facilita la concreció de temps de coordinació entre els mestres de suport i els tutors.

Esta distribució no es farà de manera equivalent per a totes les classes, sinó que es tindran en compte les necessitats de cada grup i l’aprofitament dels suports, es a dir, es prioritzarà l’atenció als grups on hi hagi major diversitat i aquells models de suport que afavoreixin la integració de l’alumnat amb nee dins el seu context.

Hem de tenir en compte que per a la realització d’aquesta tasca el centre disposa, a més de totes les hores lectives que els membres de l’equip dediquen al suport, totes aquelles hores de la resta de professorat del centre que es troben sense grup-classe.

 

1.1.1.COORDINADOR DE L’EQUIP DE SUPORT

 

Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic de les escoles públiques d’educació infantil, dels col.legis públics d’educació primària, i dels col.legis públics d’educació infantil i primària.

 

Article 47. Designació del coordinador de l’equip de suport

1. L’equip de suport actuarà sota la direcció d’un coordinador, nomenat pel director del centre per un període de dos cursos acadèmics, a proposta del cap d’estudis.

2. El coordinador de l’equip haurà de ser un professor que desenvolupi tasques de suport.

3. El coordinador de l’equip de suport cessarà en les seves funcions a l’acabament del seu mandat, o en cas de cessament decidit pel director a proposta motivada de l’equip, amb audiència de l’interessat.

 

Article 48. Funcions del coordinador de l’equip de suport

El coordinador de l’equip de suport assumirà les funcions següents:

a) Participar, com a responsable de l’equip, en l’elaboració i l’actualització del

projecte curricular d’etapa, i en la formulació de propostes a l’equip directiu i al

claustre per a l’elaboració del projecte educatiu i de la programació general anual.

b) Dirigir i coordinar les tasques que efectuï l’equip de suport per confeccionar les propostes que, elevades a la comissió de coordinació pedagògica,tenguin com a finalitat l’elaboració o l’actualització per part d’aquesta delprojecte curricular.

c) Convocar i presidir les reunions de l’equip de suport.

memòria de final de curs.

e) Aquelles altres funcions que li encomani el cap d’estudis en l’àmbit de la seva competència, especialment les relatives a suport i reforç educatiu.           Al nostre centre aquest càrrec anirà rotant cada dos anys amb l’AL, PT i AD. d) Responsabilitzar-se que s’estengui acta de les reunions i i que s’elabori la

Les actes de les reunions de l’equip de suport es guardaran fins que els alumnes de qi es parla finalitzin la educación primaria.

 

Aquesta flexibilització requereix complir alguns requisits claus:

 

a) Proposar situacions d’aprenentatge generals i comuns per a tots els

alumnes, però plantejant distints graus d’assoliment i activitats diferents

atenent a les competències, necessitats, habilitats,... de cada alumne.

En aquest sentit, serà important:

- Seleccionar activitats que, beneficiant a tots, ho facin als alumnes que

presenten majors dificultats.

- Dissenyar activitats àmplies amb diferents graus de dificultat i nivell de

Realització.

- Dissenyar activitats diferents per a treballar un mateix contingut.

- També els mètodes d’avaluació hauran de ser diversificats, així com els

procediments i instruments d’avaluació , a fi de permetre que l’alumne

pugui demostrar el que realment sap i no es vegi limitat per l’instrument

o procediment emprat.

 

b) Fer ús d’una varietat de metodologies didàctiques. Des de la programació

d’aula la metodologia s’ha de diversificar per donar cabuda a la diversitat: no

necessàriament tots han de fer les mateixes activitats o propostes didàctiques

al mateix temps, al mateix ritme o amb el mateix nivell de dificultat. Per tant

serà positiu emprar metodologies obertes que permetin que cada alumne avanci segons el seu ritme i nivell de competència curricular.

 

c) Flexibilitzar els objectius i els continguts. D’acord amb l’art. 64 de

l’esmentat reglament la programació didàctica ha d’incloure, necessàriament,

entre d’altres els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació, amb especial

referència als mínims exigibles.

D’aquí la importància de tenir presents els objectius i criteris d’avaluació

mínims. De tal manera que els objectius i continguts a treballar en cadascun

dels cicles i nivells formaran un continu que anirà des de les capacitats mínimes esperades per a cada un dels cicles i nivells fins a les capacitats “màximes” establertes al CC per a cada un dels cicles.

 

Per altra part, entre els aspectes que s’hauran d’incloure a la programació

d’aula, d’acord amb el Decret 119/2002, s’hi assenyala també les mesures de

recuperació i els reforços per aconseguir aquesta recuperació. Així idò, dins la

programació d’aula s’hauran de preveure mesures de reforç ordinari per a que els alumnes superin les dificultats d’aprenentatge ordinàries. Es tracta reforçar o ajudar a recuperar a l’alumne alguns continguts concrets davant els quals l’alumne mostradificultats, a fi que pugui continuar l’aprenentatge al seu ritme habitual.

 

Entre les mesures de recuperació i reforç, podem parlar de:

a) Reforç/ajuda previ a l’explicació del tema en el grup-classe o a la realització

d’una determinada activitat: permetrà que l’alumne pugui enfrontar-se al tema

o activitat amb una major seguretat. (p.e, facilitar que un alumne amb

dificultats d’aprenentatge de la lectoescriptura es prepari un dictat concret que

es farà amb posterioritat l’aula,...)

b) Reforç/ajuda simultani dins l’aula: el tutor i el mestre de suport a l’aula

ajuden a l’alumnat durant la realització de tasques pràctiques o exercicis col.lectius per a que puguin superar les dificultats davant un determinat

contingut

c) Reforç/ajuda posterior a l’explicació del tema en el grup classe: permetrà

reforçar els continguts treballats i assegurar-ne la seva comprensió per part de

l’alumne.

 

2.2.Mesures específiques per a l´atenció a la diversitat.

2.2.1.Les adaptacions dels elements curriculars.

Les adaptacions curriculars individualizades són una estratègia adequada per donar resposta a les necessitats d’aprenentatge de cada alumne, quan aquestes necessitats no poden ser contemplades des de la programació d’aula. Suposen, per tant, modificacions de la programació d’aula.

“Les adaptacions curriculars són ajustaments o modificacions que es duen a terme sobre elements d’accés al currículum o sobre els elements bàsics del currículum (objectius, continguts, competències bàsiques i avaluació), per respondre les necessitats de l’alumne.

Per tant, mitjançant l’adaptació curricular s’adequa el currículum a les necessitats de l’alumne amb la finalitat que pugui desenvolupar al màxim les capacitats establertes en els objectius generals de l’etapa i participar dels entorns generals i comuns.” (Resolució del conseller d’educació i cultura, de dia 30 d'abril del 2009 per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres d’educació primària)

En aquest sentit diferenciarem entre adaptacions curriculars no significatives,

adaptacions curriculars significatives i adaptacions curriculars d’ampliació.

a) Parlarem D’ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES, quan les

modificacions no afectin als objectius, continguts i criteris d’avaluació

considerats bàsics (mínims) i per tant permetin a l’alumne assolir els objectius

del cicle (mínims exigibles). Aquestes modificacions podran anar referides als

diferents elements del currículum:

 

_ Adaptacions en els procediments i/o instruments d’avaluació

Amb determinats alumnes, especialment aquells que tenen greus dificultats de comunicació i/o de l’aprenentatge de la lectoescriptura serà necessari adaptar els procediments i/o instruments d’avaluació, a fi que aquests no condicionin els resultats obtinguts per l’alumne. En determinats casos, no es tracta tant de reduir el nivell d’exigència o consecució esperat, sinó de cercar aquells procediments que es puguin ajudar a conèixer el que l’alumne ha après.

 

_ Adaptacions en la metodología

En altres casos, serà suficient amb una ajuda més individualitzada, o amb la

presentació dels continguts mitjançant canals diferents (fer ús de suports

visuals, gestuals,... ) o amb metodologies diverses (manipulació, observació

directa,...) per afavorir la comprensió d’un contingut. Dins aquest punt podríem

tenir en compte totes les mesures ordinàries explicades en el punt anterior.

 

_ Adaptacions en els continguts.

A vegades per a determinats alumnes amb un ritme de treball més lent, es

poden fer modificacions en la seqüenciació prevista dels continguts, sense que

això suposi renunciar a l’aprenentatge dels mateixos. En altres, es podrà optar

per prioritzar aquells continguts que es consideren més bàsics o rellevants i, en

ocasions, podrem decidir eliminar-ne alguns no considerats mínims, per tal que

l’alumne pugui aprofundir més en aquells que es consideren essencials i, evitar

així, que es “despengi” del ritme de la classe.

 

_ Adaptacions en els objectius

Davant els alumnes amb dificultats d’aprenentatge, a vegades resultarà

necessari adaptar els objectius.

És evident que aquesta ha de ser la darrera opció, ja que tots els objectius

contribueixen en major o menor mesura a la consecució de les finalitats de

l’etapa.

A l’hora de dur a terme qualsevol adaptació curricular no significativa es

seguirà el següent ordre :

1.- Adaptació-procediments i/o instruments de avaluació.

2.- Adaptacións metodològiques.

3.- Adaptacions en els continguts.

4.- Adaptacions en els objectius.

 

b) ADAPTACIONS SIGNIFICATIVES: Les AC són significatives quan, a causa de les modificacions dels diferents elements curriculars, es modifiquen

substanciosament els objectius, continguts i criteris d’avaluació i, per tant, el

grau de consecució de les capacitats del cicle corresponent.

Les adaptacions curriculars significatives tenen com a resultat un currículum que s’aparta significativament del que fan els altres companys de l’aula. Són, per tant,una mesura excepcional que pot posar en qüestionament la possibilitat d’assolir els objectius de l’educació obligatòria i la consegüent titulació.

 

c) ADAPTACIONS CURRICULARS D’AMPLIACIÓ: L’objectiu d’aquestes adaptacions és donar resposta als alumnes amb nee associades a condicions de sobredotació intel·lectual.

“L’adaptació curricular d’ampliació es durà a terme quan en l’avaluació psicopedagògica “L’adaptació curricular d’ampliació es durà a terme quan en l’avaluació psicopedagógica es valori que l’alumne té un rendiment excepcional en un nombre limitat d’àrees o quan malgrat tenir un rendiment excepcional i continuat a totes les àrees es detecta desequilibri amb els àmbits afectius i d’inserció social.L’adaptació individual del currículum recollirà l’enriquiment dels objectius i continguts, la flexibilització dels criteris d’avaluació, i la metodologia específica que convé utilitzar tenint en compte l’estil d’aprenentatge i el context escolar.

 

2.2.2.Adaptacions d´accés al curriculum.

Són adequacions adreçades a facilitar l’accés amb normalitat al currículum. Aquestes adequacions poden ser:

a) Mesures d’adequació de l’espai, el mobiliari, els recursos didàctics (per

compensar necessitats d’accés físic)

b) Utilització de sistemes o codis distints/complementaris, suports lingüístics

específics (per compensar necessitats de comunicació)

2.2.3.Flexibilització del període d´escolarització

La permanència un any més en el cicle o a l’etapa:

a) A l’etapa d’educació infantil; com mesura excepcional per alumnes amb nee “.... es podrà autoritzar la permanència de l’alumne un any més en el segon cicle de l’Educació Infantil, a petició de la Direcció del centre on estigui escolaritzat, previ informe del tutor i conformitat de la família, quan a l’informe de l’EOEP s’estimi que aquesta permanència li permetrà assolir els objectius de l’etapa o serà beneficiosa per a la seva socialització.    La Inspecció d’Educació elaborarà un informe sobre la procedència d’aquesta autorització” (Ordre de 14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnes amb necessitats educatives especials)

b) A l’etapa d’educació primària “al final de cada cicle i com a conseqüència del procés d’avaluació es decideix sobre la promoció de l’alumne al cicle següent. La decisió de fer quedar un any més en algún cicle, només es podrà adoptar una vegada durant l’educació primària. El mestre tutor o tutora juntament amb l'equip docent és qui adopta aquesta decisió, amb audiència prèvia dels pares o tutors, tenint en compte l’opinió i els informes dels altres mestres que intervenen directament en el procés d’ensenyament/aprenentatge de l’alumne i dels serveis corresponents d’orientació psicopedagògica.

En qualsevol cas, la decisió es pren després d’haver valorat l’assoliment dels objectius programats, el grau de satisfacció referit a l’aprenentatge amb relació a les capacitats de l’alumne, i les conseqüències previsibles, positives i negatives, que cada una de les opcions possibles pugui tenir pel que fa al procés global d’aprenentatge de l’alumne. En el cas de prendre la decisió de promoció s’ha de fer constar en acta el motiu de la decisió.

Si un alumne promociona d’un cicle a un altre i ha assolit de forma incompleta els objectius corresponents, ha de tenir el reforç educatiu adequat per fer-ho en el cicle o en l’etapa en què s’incorpora. Per als alumnes amb necessitats educatives especials segons les avaluacions psicopedagògiques fetes pels serveis d’orientació educativa i psicopedagògica de la Conselleria d’Educació i Cultura s’han de fer les adaptacions curriculars corresponents” (art 23 Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’EI, l’EP i l’ESO a les Illes Balears). Excepcionalment en el cas d’alumnes amb nee poden romandre un curs escolar més a educació primària si ja han repetit un curs a educació infantil. En el cas que no hagin repetit el darrer any delsegon cicle d’educació infantil podrà ser autoritzada la permanència de l’alumne dos cursos escolars més.

 

2.2.4.Reagrupaments de cursos per nivell.

A  6è d´Educació Infantil i en acabar els diferents cicles d'educació primària, si l´equip docent ho considera oportú, es podrán reestructurar els grups per poder atendre millor la diversitat i afavorir el procés  d'ensenyament i aprenentatge del grup d'alumnes.

 

3. Mesures metodològiques.

Desde la implantació de la LOGSE, els centres educatius són centres d’integració d’alumnat amb nee.Ara no només es pretén la integració física de l’alumne amb nee dins el grup de nins de la seva edat, sinó que també es pretén una integració dins el currículum ordinari que hi haurà que adaptar perquè aquest alumnat pugui accedir-hi i treballar per assolir els mateixos objectius que els altres.

L’alumnat amb nee necessita que se li faciliti l’accés al currículum per així poder desenvolupar-lo, amb o sense adaptacions del curriculum ordinari, dins un context normalitzat, integrador i participatiu.

Per tant, qualsevol tipus de mesura que es prengui a nivell metodològic haurà d’anar encaminada cap a la inclusió (integració + participació) de tot l’alumnat en totes les activitats organitzades pel centre i, conseqüentment, els suport no són una excepció.

Les característiques més importants de l’organització de l’equip de suport del CEIP Ses Rotes Velles es basen en els següents punts :

-Entrar dins l’aula.Ens permetrà facilitar determinades estratègies que afavoriran la qualitat del procés d’ensenyament i aprenentatge, ja que permetrà una atenció més individualitzada a tot l’alumnat.

-Un únic perfil de mestre de suport.

S’intentarà actuar al centre, dins de les nostres possiblitats, de la manera més global possible. És a dir cada mestre de l’equip de suport actuarà dins l’aula atenent a tot l’alumnat indistintament de la seva dificultat d’aprenentage sempre i quan això sigui possible. És a dir actuarem d’aquesta manera en aquells casos on el grau o la caracteristiques de l’alumnat amb nee no requereixi necessàriament el treball directe de l’especialista.

 

_ Criteris del horaris del mestres de l’equip de suport estaran fets en funció de les necessitats del grup i no dels alumnes en concret.

El mestre de suport és un recurs que es posa a disposició del centre per atendre la diversitat d’interessos, capacitats, motivacions i característiques personals que presenten els seus alumnes, però això no significa que tingui que fer feina únicament i directament amb els nins de nee, ja que això trencaria l’ambient de normalitat que, respecte als seus companys, necessita per a la seva completa integració. Així l’objectiu final seria amb les mesures d’organització d’aula es atendre a la majoria d’alumnat amb dificultats

d’aprenentatge indistintament del grau que tenguin.

Amb aquests punts es preten optimitzar els recursos que té el centre el màxim possible per atendre a la diversitat d’alumnat que té el centre.

A més d’aquest 3 punts tendrem en compte i com a punt també molt important el seguent:

El treball amb aquestos alumnes es desenvoluparà majoritàriament dins l’aula

ordinària. Això implica una necessària coordinació entre el mestre de suport i el

tutor o mestre especialista que s’haurà de concretar amb un temps de reunió

dins l’horari setmanal.

Sols en aquells casos en què s’hagi justificat a l’adaptació curricular, es podran

treballar fora de l’aula alguns continguts concrets i en períodes determinats de

la jornada.

A continuació, presentem mesures metodològiques i d’organització per atendre la

diversitat afavorint la qualitat de l’ensenyament dins el marc de l’escola inclusiva.

 

3.1 Tipologia dels suports

Podrem optar pels següents tipus d’agrupaments:

a) Desdoblament: El professor de la matèria disposa d´un altre professor (mestre

de l’equip de suport o mestre amb hora de suport al centre) un temps a la

setmana i divideix el grup de manera heterogènia o homogenia en les àrees

instrumentals procurant que els grups resultants tinguen un nombre similar

d’alumnes. S´afavoreix l´atenció més individualitzada de l´alumne amb més

oportunitats d´atenció personal i un treball més adaptat.

b) Grup flexible: La funció de l’agrupament flexible és preparar als alumnes per

assolir els objectius mínims de l’àrea i dotar-los de capacitats i tècniques

d’estudi i treball per treballar autònomament. Organitzarem els grups a les

àrees de llengües i matemàtiques prioritàriament establint a cada nivell tres

grups de treball.

c) Tot un grup amb dos professors a la mateixa classe: L´actuació de dos

professors dins d’una mateixa dinàmica d´aula afavoreix l´atenció a la

diversitat. La finalitat d’aquesta modalitat de suport és que els infants el

percebin com una modalitat que implica dos mestres dins l’aula i que va dirigit

a donar suport a tots els infants i no només a aquells que presenten NEE. Les

tasques corresponents a cada un dels docents implicats en el suport es

consensuarà entre els implicats i es detallarà al pla d’actuació anual de l’equip

d’atenció a la diversitat i a la programació d’aula. Així com l’ACI si hi ha algun

infant del grup que així ho requereixi.

d) Tallers: La seva funció és treballar en un grup més reduït que el grup-classe

continguts de manera pràctica i manipulativa (els procediments es

converteixen en l´ eix vertebrador) el que fa que aquesta modalitat d´

agrupament sigui un instrument útil per incrementar la motivació dels alumnes

vers el treball escolar i ampliar els seus aprenentatges. Ex: tallers de

llenguatge oral a Infantil, tallers de lectoescriptura...Poden intervenir-hi dos,

tres mestres o més (cadascú es fa càrreg d´ un taller) i són rotatius pels

alumnes.

e) Atenció individualitzada o en petit grup: Atenció específica i temporal a un

alumne o petit grup d´alumnes amb dificultats de llenguatge (A.L), amb

alumnes d´incorporació tardana (AD) o amb alumnes NESE . El seu objectiu es

afavorir el seu progrés i la seva posterior integració a la dinàmica general del

grup-classe.

f) L’ajuntament de Calvià ofereix un suport especialitzat en horari no lectiu.

Educació infantil: Psicomotricitat i logopèdia

Educació Primària: 1r cicle: Tallers de lectoescriptura i logopèdia

Educació Primària: 2n cicle: Tallers de matemàtiques i logopèdia

Educació Primària: 3r cicle: Tallers de técniques d’estudi llengua i logopedia

 

L’alumnat que va en aquests cursos de formació són proposats pels diferents

tutors i els especialistes del centre i amb un ordre de prioritats.

4. Criteris i procediments per a l´atenció lingüística específica de l´alumnat

que se incorpora tardanament al sistema educatiu de les Illes Balears,per tal

de garantir l aprenentatge de les dues llengües que hi són oficials i de l´ús

del català com a llengua vehicular.

Aquest punt estarà desenvolupat d’una forma més completa al pla d’acollida del

centre que trobareu al darrer punt d’aquest pla d’atenció a la diversitat.

5.Criteris per realitzar les adaptacions curriculars apropiades, en el cas

d´alumnes que les requereixen.

 

5.1.Qui l´elabora?

L’equip docent té la responsabilitat d’elaborar l’adaptació curricular; per això, ha

d’establir el calendari necessari per a l’elaboració de les adaptacions curriculars

pertinents.

D’acord amb el Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s’aprova el reglament orgànic dels colSlegis públics d’educació infantil i primària:

El tutor serà l’encarregat de coordinar el procés d’elaboració de l’adaptació curricular, amb la participació del professorat de suport i dels membres de l’equip d’orientació educativa i psicopedagógica.

L’equip de suport : Col.laborarà en la planificació, l’elaboració, el seguiment i

l’avaluació de l’ACS de l’alumnat amb NESE(NEE i altres)

 

5.2 Durada de l’adaptació curricular

La durada de l’adaptació ha de ser la mateixa que la programació en que es troba

inclosa, i ha de servir de referent al treball desenvolupat diàriament. Per aquest

motiu, se n’ha de preveure la revisió i, si cal, la modificació.

 

5.3 Referents a tenir en compte a l’hora d’elaborar les adaptacions curriculars:

L’adaptació s’ha d’elaborar després del procés d’observació i avaluació inicial, dins el termini més breu possible.

La finalitat d’una ACS és facilitar a cada alumne la resposta més adient dins l’àmbit del seu context. Per poder assolir aquesta finalitat, l’adaptació curricular s’ha d’incloure en la programació d’aula i el seu referent curricular seran els objectius, continguts i criteris d’avaluació mínims exigibles especificats en la seva ACS del cicle corresponent establerts en el projecte curricular.

Quan a partir de l’avaluació del nivell de competència curricular , es determini que

per donar resposta a l’alumne no s’hauran de modificar els objectius, continguts i

criteris d’avaluació considerats mínims pel cicle, parlarem d’Adaptacions curriculars no significatives.

En aquest cas emprarem “informe individual de l’alumne/a amb necessitats

específiques de suport educatiu associades a dea, it o cp/he.” Que es troba a

l’annexe 5

En aquells casos, en que d’acord amb l’avaluació del nivell de competència curricular de l’alumne, es consideri necessari eliminar objectius, continguts i criteris d’avaluació considerats bàsics, parlarem d’Adaptacions curriculars significatives.

En aquest cas emprarem el DIAC del centre escolar que es troba a l’annexe 0

 

5.4 Procés a seguir a l’hora d’elaborar, aplicar i fer el seguiment de les

adaptacions curriculars:

A principi de cada curs l’EOEP lliurarà al centre (equip de suport) els informes

psicopedagògics individualitzats amb les propostes d’adaptació curricular per a cada un dels alumnes de la seva competència inclosos al PAD, d’acord amb l’avaluació feta conjuntament amb el tutor i l’equip de suport a final del curs anterior.

La resta de l’equip de suport ( PT, AD i AL ) lliuraran els informes individuals de la

resta d’alumnes inclosos en el PAD.

Durant el mes de setembre, els tutors revisaran la proposta d’adaptació feta i es

faran les modificacions necessàries. Aquest informe psicopedagògic (proposta

d’adaptació) s’adjuntarà a l’expedient acadèmic de l’alumne.

El tutor/a, amb l’ajuda de l’equip de suport, serà l’encarregat de posar en pràctica

l’adaptació curricular planificada per a cada un dels alumnes del seu grup. Durant el curs es podran fer les revisions i modificacions que es considerin necessàries, de la qual cosa se n’informarà a l’EOEP.

Durant el mes de maig, es durà a terme l’avaluació final de cada un dels alumnes

inclosos al PAD, i es faran les propostes d’adaptació necessàries pel curs següent.

L’EOEP s’encarregarà d’elaborar els corresponents informes.

L’equip directiu serà l’encarregat de facilitar els temps de coordinació necessaris per poder dur a terme l’avaluació i el seguiment de l’alumnat inclòs al PAD .

L’organització que durem a terme serà la següent:

Lèquip de suport s’encarregarà conjuntament amb el tutor i l’equip docent necessari d’elaborar les ACS pertinents. S’establirà un horari mensual que s’incloura en el HOP especificant amb quin tutor li correspon ,per poder facilitar la tasca.

 

5.5 Avaluació de l’alumnat amb adaptacions curriculars individuals:

D’acord amb l’ordre de 14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnat amb nee:

L’avaluació de l’alumnat amb adaptacions no significatives es farà tenint en compte els objectius i criteris d’avaluació mínims del cicle i/o curs.

L’avaluació de l’alumnat amb adaptacions curriculars significatives es farà agafant

com a referència els objectius i criteris d’avaluació fixats en l’adaptació curricular

corresponent.

Les qualificacions que reflecteixin la valoració del procés d’aprenentatge de les àrees que hagin estat objecte d’adaptacions curriculars significatives, s’expressaran en els mateixos termes que els establerts a l’Ordre que regula l’avaluació a l’EI i a l’EP.

La informació que es proporcioni als pares constarà, a més de les qualificacions, d’un informe del progrés de cada alumne respecte als objectius proposats en la seva adaptació curricular, que es lliurarà al primer trimestre i al darrer trimestre del curs.

A l’hora d’elaborar els informes de l’alumnat NEE-NESE haurem de tenir en compte:

o Cada representant es reunirà amb els mestres implicats amb el suport

de l’alumnat per elaborar l’informe.

o Al Gestib web el mestre representant de l’equip de suport al cicle omplirà la

casella de RE o ACS i hi posarà observacions si escau.

o Només es farà un informe conjunt de l’equip de suport per alumne

 

5.6 Registre de les adaptacions curriculars.

A fi de facilitar la tasca als tutors, les propostes d’adaptacions curriculars quedaran

recollides en l’informe psicopedagògic (Pla d’atenció a la diversitat) , que es revisarà a final de cada curs (durant el mes de maig l’equip de suport es reunirà amb els tutors per avaluar el nivell curricular assolit per a cada alumne del PAD) i l’EOEP elaborarà l’informe pel curs següent amb la proposta d’adaptació segons el nivel curricular estimat per a cada alumne.

A més, “ En el cas d’alumnes amb dictamen d’escolarització, les adaptacions

curriculars significatives realitzades es recolliran en un document individual (DIAC)

que inclourà:

1. Les dades d’identificació de l’alumne i del professorat que hi participa,

2. Les nee detectades i els, elements facilitadors que li permetin participar de

l’entorn general i comú.

3. El nivell de competència curricular. La proposta d’adaptació (tant d’accés com

dels elements curriculars). Estil d’aprenentatge.

4. L’organització del professorat i els recursos materials adequats a la resposta de l’alumne.

5. La planificació temporal del seguiment i l’avaluació de l’ACI, amb els indicadors

i instruments

6. Els criteris de promoció amb els indicadors que s’han de tenir present, per

decidir en quin moment s’ha de deixar d’oferir aquesta personalització de

l’ensenyament i/o en quines circumstàncies ha de canviar de nivell i/o etapa

educativa.

7. Col.laboració amb la familia

El document individual d’adaptacions curriculars, l’informe d’avaluació

psicopedagògica, i en el seu cas el dictamen d’escolarització, s’adjuntaran a

l’expedient acadèmic.” (ordre de14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnat amb nee)

A l’hora de consignar en els documents de registre acadèmic i d’informació

d’avaluació, la corresponent qualificació, aquesta anirà acompanyada dels següents

termes:

ACS quan es tracti d’una adaptació curricular significativa

RE quan l’adaptació duta a terme es considera no significativa (mínims del cicle)

5.7 Procés d’entrega de les demandes a l’equip de suport.

El model de la demanda està elaborat per l’EOEP de zona i es troba a l’annexe 2.

A l’equip de suport es disposa d’una carpeta on es tenen guardades totes les

demandes efectuades al llarg de l’escolarització de l’alumnat al centre. També cal

recordar que hi haurà una còpia a l’expedient.(Annexe 1)

Pels alumnes d’incorporació tardana també hi haurà una carpeta on s’organitzaran les altes i baixes del programa. (annexe 3)

TUTOR/A

Emprena la demanda completa i l’entrega als Menbres de l’equip de suport, els que la passaran al

EQUIP DE SUPORT

Components: Cap d’estudis/Director, PT, AD, AL, Psicologa EOEP i PTSC.

Que faran una reunió semanal per dur a terme els següents punts:

 

 

- Anàlisi conjunta de les

demandes i proposta

d'actuacions a dur a terme per

part dels distints implicats.

•- Informar al tutor/a dels acords

presos respecte a l’abordatge de

la demanda.

•- Intervenció concreta de cada un

dels membres.

•- Anàlisi i valoració conjunta de la

informació recollida per a

fonamentar i concretar la

proposta curricular i el tipus

d'ajuda.

•- Reunió de l'equip de suport

amb el tutor per per tornar

resposta a la seva demanda

(consensuar les pautes

d'actuaciói/o facilitar-li les

orientacions).

•- Acta de la reunió i dels acords

presos signada pels assistents.

• Inclusió de l’alumne en el PAD i

elaboració del corresponent

informe

•- Revisió i seguiment dels casos

6. Programes socioeducatius que preveuen mesures d'acolliment per a l'alumnat

Aquest estarà desenvolupat ampliament en el Pla d'acollida del centre.

7. Documents:

- Informe alumnes amb necessitats associades a DEA, IT, CP/HE.

- Informe individual d'adaptació curricular.